Actualment,
en la nostra societat, les noves tecnologies s’han endinsat profundament en el
dia a dia en tots els àmbits. Per referir-se en aquest moment en que vivim
trobem denominacions com: natius digitals, generació xarxa, generació mouse,
etc. Aquestes denominacions venen donades ja que els joves d’avui en dia han
crescut en una societat envoltada de tecnologies, que els han acompanyat i els
acompanyaran al llarg del seu desenvolupament.
Aquesta
riquesa tecnològica dins la societat actual la podem veure en els infants i
joves, que, s’estén a l’escola i arriba a la família, on la gran majoria dels
pares i de les mares, es troben en una situació desconeguda per aquests nous
reptes que se’ls proposa.
És
a casa, amb la família on es pateix aquesta situació degut a la inclusió dels
mitjans d’ informació i comunicació. Els pares i mares per una banda volen la
protecció dels seus infants davant els rics que comporta accedir a la
informació, però per altra banda volen que hi hagi un aprofitament dels
avantatges que suposa per a la seva formació.
La
prohibició a casa d’aquests mitjans no és del tot aconsellable, així com tampoc
és aconsellable la passivitat per part dels pares, sense fer un petit control
del que l’infant fa. La finalitat de les famílies és la l’educar en les TIC,
però d’una manera responsable i fiadora. No és una feina fàcil per els pares,
ja que es troben desorientats en aquest nou àmbit, desconeixen del que es
tracta, desconeixen la manera d’utilitzar-ho, desconeixen els riscs, desconeixen
els beneficis... Per tot això, els pares es veuen amb la necessitat d’adquirir
un mínim coneixement per tal de poder aplicar-ho a casa, amb els seus infants.
Una
bona opció com a pares, és el fet de informar-se de si hi ha algun curs,
escola, acadèmia que ofereixi informació de com tractar aquesta problemàtica. Així
com també parlar-ne amb la direcció de l’escola, amb l’equip de psicopedagogia,
amb l’equip de coordinació, etc.
A
continuació adjunt unes quantes pautes per tal de tenir un mínim coneixement a
l’hora de dur a la pràctica les noves tecnologies amb els nostres infants. Aquestes
pautes les trobem en el document “Bones pràctiques TIC” que la Generalitat Valenciana
va publicar per a pares/mares, familiars, docents, tutors i tutores, per tal d’animar
a aquests a aprofitar totes les possibilitats que ofereix l’ús de les TIC per a
millorar l'educació dels infants.
-La
utilització de les TIC en la llar no han de fer de cangur dels fills i filles i
aconseguir que no molestin. Aquests mitjans poden entretenir-los durant un
temps, però no els educa. La tasca educativa de les TIC només es posa de
manifest quan els pares i mares prenen un paper actiu en l'ús.
-
Les TIC en general, inclosa la televisió, no és aconsellable que siguin less protagonistes principals de cap estança de la casa. En aquest sentit, no convé que
hi hagi televisió en els dormitoris dels infants.
-Negociar
els temps dedicats a veure la televisió, navegar per Internet o jugar amb els
videojocs i no utilitzar-los com a premi o castic.
-Interessar-se
pels jocs preferits pels fills i filles, fins i tot jugar-hi i observar-ne els
elements i objectius, la dinàmica del joc, etc. A partir d’aquest coneixement
valorar els aspectes educatius del joc i fer-li saber, al fill o a la filla, la
conveniència o no, i proposar alternatives.
-Interessar-se
per les seves preferències a l'hora de navegar per Internet. Observar-ne les
reaccions davant de les pàgines visitades i el temps de permanència en aquestes
pàgines per a valorar-ne les inclinacions. Aprofitar aquestes situacions per a
fer-los arribar comentaris sobre el que es veu: estereotips que transmet,
models de vida que potencia, interessos econòmics, possibles enganys que
amaguen. Però també aprofitar-ho per a visitar altres pàgines i introduir
comentaris positius, comparant-los perquè sigui més evident per als fills i
filles.
-Aprofitar
estos temps de navegació per a fomentar en els fills i filles l’esperit crític
i actiu davant del que es visualitza. D’esta manera es contribueixi de forma
positiva al seu desenvolupament personal.
-Remarcar
que les TIC com a mitjans de comunicació virtual (xat, correu electrònic, telèfon
mòbil...) no poden substituir mai la comunicació directa.
-Els
pares i mares mostren coherència entre el que es diu i el que es fa; són un
referent fonamental i si són els primers a fallar, cau tot el model propugnat.
Aquí ús deix l'enllaç on poden consultar el document "Bones pràctiques TIC" de la Generalitat Valenciana:
