Noves tecnologies per educar.

A continuació us he enganxat un enllaç per tal de que pugueu conèixer noves maneres d'educar a partir de les noves tecnologies. En aquest enllaç podeu trobar informació sobre la nova aplicació per a l'Ipad, anomenada iSEQÜÈNCIES, que es basa en l'aprenentatge de nens i nenes en base a les tecnologies actuals.


http://criatures.ara.cat/blog/2012/06/22/noves-tecnologies-per-educar/

La societat de la informació.

Vull compartir amb vosaltres aquest vídeo on podem veure a través de diferents especialistes la visió de l'educació i les noves tecnologies.

Societat de la informació, tecnologies digitals i educació.

La societat de la informació ha permès i afavorit la globalització, aconseguint trencar barreres espai-temporals, la qual cosa ha facilitat realitzar tràmits i gestions, gràcies a la facilitat en l'ús i l'intercanvi d'informació, augmentant en conseqüència l'eficàcia de les organitzacions en les quals s'utilitzen. Aquest canvi exigeix un procés de readaptació i reajustament dels individus i grups humans on puguin interaccionar amb les noves formes culturals i de comunicació social que impulsen les noves tecnologies. Aquest és un procés de canvi que es produeix en un temps molt curt i a una velocitat accelerada. Les demandes imposades per les noves tecnologies, obliga, especialment als adults, a fer un gran esforç formatiu per adquirir les competències necessàries per l'ús de les tecnologies digitals, evitant així quedar al marge de les noves opcions d'oci, d'informació, de formació, de treball, etc. 

Recolzant la postura de l'autor de l'article, l'educació no formal ha de respondre a les necessitats formatives dels sectors socials que es troben fora del sistema escolar. Han d'oferir-se oportunitats perquè aquests sectors tinguin accés a les noves xarxes de comunicació. Compartim les mesures que proposa l'autor: potenciar i recolzar projectes i experiències d'associacions culturals, juvenils… en l'ús pedagògic i cultural de les noves tecnologies; a més de transformar les biblioteques i centres culturals, en espais d'accés a la cultura audiovisual i informàtica. Les biblioteques, els centres culturals, haurien d'oferir suports multimèdia, programari didàctics… per optimitzar els usos pedagògics d'aquestes tecnologies.

El progrés no només depèn dels recursos materials que estan al nostre abast, sinó que també, de les oportunitats d'accés a aquests recursos, per disposar així de recursos humans suficientment qualificats, per tant hem de donar oportunitats a la ciutadania en general per accedir a les noves tecnologies, i aconseguir així que alguns sectors no es quedin al marge de la societat de la informació i comunicació. 

Així mateix, som conscients que la informació s'ha convertit en un producte que es genera en grans quantitats i es difon en grans masses, la qual cosa converteix la quantitat i naturalesa de la informació que rebem, en un altre problema a tractar. Disposar de múltiples i variats mitjans de comunicació no suposa fer un ús adequat dels mateixos, per això hem de reflexionar si som capaços de transformar la informació en coneixement. És necessari no únicament realitzar lectures superficials, sinó també analitzar detingudament alguns aspectes per distingir la informació rellevant de la qual no ho és. 

Existeixen dues posicions, determinats sectors consideren les TIC com la base del progrés, en canvi, altres sectors consideren les TIC unes eines que ens condueixen a una societat deshumanitzada. Des del nostre punt de vista les TIC ens condueixen a un constant canvi i sense canvi no hi ha progrés, però d'altra banda, som conscients que no tots els sectors de la societat poden accedir a elles, per aquest motiu, com abans hem esmentat, és necessari oferir oportunitats d'accedir a aquests serveis a les minories, seguint les pautes que ha enumerat l'autor de l'article. 

Partint de les quatre perspectives i posicions identificades per J. Echevarría (1999), creiem que hauria d'existir un equilibri entre ambdues. Referent al Discurs mercantilista, és sense lloc a dubte una realitat que el mercat condiciona i regula el creixement de la societat de la informació; però al mateix temps, fent referència al discurs crític – polític seria també necessari que les tecnologies digitals estiguessin al servei del desenvolupament social i humà, i no controlat pels interessos de les grans corporacions industrials del món capitalista, encara que actualment ens està regint i disposa de més poder el discurs mercantilista . Existeix un tercer discurs, que podríem denominar tecnocentrista, un discurs, des del nostre parer, lògic; evidentment les noves tecnologies condicionen les relacions socials, i provoquen canvis socials i culturals. Finalment, identifiquen un quart discurs, anomenat apocalíptic, en el qual les tecnologies de la informació i comunicació representen la fi dels ideals i valors de la modernitat i del model il·lustrat de societat; referent a aquest últim discurs i des del nostre punt de vista creiem que no són les tecnologies de la informació i la comunicació les que eradiquin els ideals i valors, al contrari; les noves tecnologies ens permeten conèixer valors i ideals d'altres cultures, societats, sectors… el que ens permet ser més flexibles i tenir una visió més global i oberta. Ens facilita comprendre i respectar la diversitat de formes de pensar i/o actuar.

Referent a l’uniformisme cultural, no podem qüestionar que així és, però a la mateixa manera que integrem en la cultura pròpia, rituals i costums propis d'altres cultures, ens permet compartir i enriquir-nos culturalment i socialment dels altres; sense interacció amb les altres cultures no hi hauria evolució. 

En conclusió, l'accés a les noves tecnologies i al coneixement i informació, permeten un món globalitzat en el qual ens enriquim uns d'uns altres; el que es tradueix a evolucionar i avançar en coneixements i en formació. 

La participació de les famílies en les escoles TIC

Com he comentat ja en publicacions anteriors, les noves tecnologies cobren cada vegada major importància en la nostra societat actual. Ens trobem en la societat del coneixement, de les xarxes socials i de les TIC. 

La tasca educadora de la família ha estat sempre de vital importància, però, en l'actualitat, requereix un major protagonisme per la seva participació en el procés de socialització dels menors, en una societat en la qual preval les pantalles de qualsevol tipus, i de la qual emergeix una nova necessitat d'alfabetització, la tecnològica i virtual, per la qual no està preparada. 

Aquestes idees les trobem en la lectura “La participació de les famílies a les escoles TIC: anàlisi i reflexions educatives”, escrita per María Carmen Aquilar Ramos i Juan J. Leiva Olivencia. Aquests dos doctors, ens diuen que com a professionals de l'educació, tenim plena consciència d'aquesta necessitat d'alfabetització d'acord amb el nostre temps. Una alfabetització científica i tecnològica, que permeti la construcció d'una societat del coneixement, en la qual els valors democràtics es facin realitat per mitjà del consens i la participació dels ciutadans en la presa de decisions que afecta a la nostra vida quotidiana.

Recents recerques, com la de Martín & Gairin (2007), creuen que la participació de les famílies en els centres és escassa, així com el debat i el consens sobre el que es vol que sigui aquesta participació. No obstant això, les tecnologies de la informació i la comunicació obren noves perspectives no només per informar i implicar a la família, sinó també per afavorir les relacions entre la família, l'escola i la comunitat. Camps (2009) ens diu que els mitjans audiovisuals han d'intentar que les seves emissions siguis coherents amb els valors que l'educació tracta de transmetre, on les Consells Audiovisuals puguin realitzar una funció impulsora de l'educació en els mitjans, fent possible que el sistema educatiu assumeixi la responsabilitat de formar als menors per al bon ús de la televisió, internet i l'entorn de la resta de les pantalles. 

Hem d'apostar per les polítiques familiars que afavoreixin la vida familiar i laboral i per projecte d'innovació dirigits a crear nous espais d'informació i de comunicació, més enllà dels ja coneguts, i a afavorir nexes d'unió entre la família, l'escola i la comunitat, on el principal protagonista sigui el menor, i la finalitat ajudar-li a créixer. 

Les activitats TIC a l'aula

Les activitats TIC, són una nova incorporació com a activitats que es realitzen dins l’aula en el dia a dia. Fins ara les activitats que es realitzaven dins l’aula eren de caire més manipulat, es contaven contes, es treballava amb làmines i fotocòpies, etc. Aquests darrers anys s’han incorporat activitats que contemplen més l’àmbit interactiu, multimèdia, així com també l’àmbit online.

María Jesús Rodríguez a l’article “Algunas consideraciones al programar actividades TIC”, ens parla dels objectius que hem de tenir en compte a l’hora de dur a terme aquest tipus d’activitat a les aules.

En primer lloc ens diu que s’ha de saber identificar i emprar les diferents parts en que compta l’ordenador, i comprendre la relació entre el moviment de la mà i el punter. És a dir, s’ha de saber descriure i entendre l’acció que es realitza amb el punter (fletxa – mà – cursor) així com també saber agafar el ratolí, moure el punter amb precisió i fer clic amb el botó de la dreta. Un dels altres objectius és aplicar les normes de convivència per el racó de l’ordinador. S’ha de saber quin comportament tenir a l’hora d’emprar aquell racó, s’ha de tenir en compte que per aquest racó hi hem de passar tots, i que s’ha de cuidar i respectar, i que s’ha de respectar el torn de joc, així com també evitar conflictes entre ells.

Rodríguez també ens parla de conceptes com: destreses, activitats d’introducció, material, agrupaments, temporització, etc... En primer lloc, trobem les destreses informàtiques necessàries per dur a terme l’activitat. És important saber quines destreses hem d’emprar en cada moment per tal d’evitar que l’infant que sí que pot fer-ho, no tingui les eines necessàries per poder-ho fer. Un altre aspecte a tenir en compte són les activitats d’introducció. És molt necessari que al principi de cada sessió expliquem el que farem, i presentem una mica petits aspectes que treballarem durant la sessió, ja que això farà que els infants es motivin i participin activament.

També hem de tenir en compte aspectes en el material, com revisar abans de la sessió el material que s’ha d’emprar, i així com també tenir previsions de quantitats de materials, ja que ha de ser suficients per tots els alumnes. En quan als agrupaments, tenir en compte abans de començar com es durà a terme la tasca (gran grup, petits grups, parelles o individual). Abans de començar també es marcarà la temporització que s’ha d’emprar. El temps es marcarà depenent de l’activitat, però sempre s’ha d’establir el temps mínim i el temps màxim. Així com també avisar del començament i l’acabament del temps.

Per acabar María José ens parla dels criteris d’avaluació. A l’hora de dur-la a terme hem de tenir en compte que no donem importància al resultat final, sinó que és necessari atendre les dificultats que l’infant a tingut per arribar a l’objectiu desitjat.