Societat de la informació, tecnologies digitals i educació.

La societat de la informació ha permès i afavorit la globalització, aconseguint trencar barreres espai-temporals, la qual cosa ha facilitat realitzar tràmits i gestions, gràcies a la facilitat en l'ús i l'intercanvi d'informació, augmentant en conseqüència l'eficàcia de les organitzacions en les quals s'utilitzen. Aquest canvi exigeix un procés de readaptació i reajustament dels individus i grups humans on puguin interaccionar amb les noves formes culturals i de comunicació social que impulsen les noves tecnologies. Aquest és un procés de canvi que es produeix en un temps molt curt i a una velocitat accelerada. Les demandes imposades per les noves tecnologies, obliga, especialment als adults, a fer un gran esforç formatiu per adquirir les competències necessàries per l'ús de les tecnologies digitals, evitant així quedar al marge de les noves opcions d'oci, d'informació, de formació, de treball, etc. 

Recolzant la postura de l'autor de l'article, l'educació no formal ha de respondre a les necessitats formatives dels sectors socials que es troben fora del sistema escolar. Han d'oferir-se oportunitats perquè aquests sectors tinguin accés a les noves xarxes de comunicació. Compartim les mesures que proposa l'autor: potenciar i recolzar projectes i experiències d'associacions culturals, juvenils… en l'ús pedagògic i cultural de les noves tecnologies; a més de transformar les biblioteques i centres culturals, en espais d'accés a la cultura audiovisual i informàtica. Les biblioteques, els centres culturals, haurien d'oferir suports multimèdia, programari didàctics… per optimitzar els usos pedagògics d'aquestes tecnologies.

El progrés no només depèn dels recursos materials que estan al nostre abast, sinó que també, de les oportunitats d'accés a aquests recursos, per disposar així de recursos humans suficientment qualificats, per tant hem de donar oportunitats a la ciutadania en general per accedir a les noves tecnologies, i aconseguir així que alguns sectors no es quedin al marge de la societat de la informació i comunicació. 

Així mateix, som conscients que la informació s'ha convertit en un producte que es genera en grans quantitats i es difon en grans masses, la qual cosa converteix la quantitat i naturalesa de la informació que rebem, en un altre problema a tractar. Disposar de múltiples i variats mitjans de comunicació no suposa fer un ús adequat dels mateixos, per això hem de reflexionar si som capaços de transformar la informació en coneixement. És necessari no únicament realitzar lectures superficials, sinó també analitzar detingudament alguns aspectes per distingir la informació rellevant de la qual no ho és. 

Existeixen dues posicions, determinats sectors consideren les TIC com la base del progrés, en canvi, altres sectors consideren les TIC unes eines que ens condueixen a una societat deshumanitzada. Des del nostre punt de vista les TIC ens condueixen a un constant canvi i sense canvi no hi ha progrés, però d'altra banda, som conscients que no tots els sectors de la societat poden accedir a elles, per aquest motiu, com abans hem esmentat, és necessari oferir oportunitats d'accedir a aquests serveis a les minories, seguint les pautes que ha enumerat l'autor de l'article. 

Partint de les quatre perspectives i posicions identificades per J. Echevarría (1999), creiem que hauria d'existir un equilibri entre ambdues. Referent al Discurs mercantilista, és sense lloc a dubte una realitat que el mercat condiciona i regula el creixement de la societat de la informació; però al mateix temps, fent referència al discurs crític – polític seria també necessari que les tecnologies digitals estiguessin al servei del desenvolupament social i humà, i no controlat pels interessos de les grans corporacions industrials del món capitalista, encara que actualment ens està regint i disposa de més poder el discurs mercantilista . Existeix un tercer discurs, que podríem denominar tecnocentrista, un discurs, des del nostre parer, lògic; evidentment les noves tecnologies condicionen les relacions socials, i provoquen canvis socials i culturals. Finalment, identifiquen un quart discurs, anomenat apocalíptic, en el qual les tecnologies de la informació i comunicació representen la fi dels ideals i valors de la modernitat i del model il·lustrat de societat; referent a aquest últim discurs i des del nostre punt de vista creiem que no són les tecnologies de la informació i la comunicació les que eradiquin els ideals i valors, al contrari; les noves tecnologies ens permeten conèixer valors i ideals d'altres cultures, societats, sectors… el que ens permet ser més flexibles i tenir una visió més global i oberta. Ens facilita comprendre i respectar la diversitat de formes de pensar i/o actuar.

Referent a l’uniformisme cultural, no podem qüestionar que així és, però a la mateixa manera que integrem en la cultura pròpia, rituals i costums propis d'altres cultures, ens permet compartir i enriquir-nos culturalment i socialment dels altres; sense interacció amb les altres cultures no hi hauria evolució. 

En conclusió, l'accés a les noves tecnologies i al coneixement i informació, permeten un món globalitzat en el qual ens enriquim uns d'uns altres; el que es tradueix a evolucionar i avançar en coneixements i en formació.