martes, 17 de diciembre de 2013

Noves tecnologies per educar.

A continuació us he enganxat un enllaç per tal de que pugueu conèixer noves maneres d'educar a partir de les noves tecnologies. En aquest enllaç podeu trobar informació sobre la nova aplicació per a l'Ipad, anomenada iSEQÜÈNCIES, que es basa en l'aprenentatge de nens i nenes en base a les tecnologies actuals.


http://criatures.ara.cat/blog/2012/06/22/noves-tecnologies-per-educar/

La societat de la informació.




Vull compartir amb vosaltres aquest vídeo on podem veure a través de diferents especialistes la visió de l'educació i les noves tecnologies.

Societat de la informació, tecnologies digitals i educació.

La societat de la informació ha permès i afavorit la globalització, aconseguint trencar barreres espai-temporals, la qual cosa ha facilitat realitzar tràmits i gestions, gràcies a la facilitat en l'ús i l'intercanvi d'informació, augmentant en conseqüència l'eficàcia de les organitzacions en les quals s'utilitzen. Aquest canvi exigeix un procés de readaptació i reajustament dels individus i grups humans on puguin interaccionar amb les noves formes culturals i de comunicació social que impulsen les noves tecnologies. Aquest és un procés de canvi que es produeix en un temps molt curt i a una velocitat accelerada. Les demandes imposades per les noves tecnologies, obliga, especialment als adults, a fer un gran esforç formatiu per adquirir les competències necessàries per l'ús de les tecnologies digitals, evitant així quedar al marge de les noves opcions d'oci, d'informació, de formació, de treball, etc. 



Recolzant la postura de l'autor de l'article, l'educació no formal ha de respondre a les necessitats formatives dels sectors socials que es troben fora del sistema escolar. Han d'oferir-se oportunitats perquè aquests sectors tinguin accés a les noves xarxes de comunicació. Compartim les mesures que proposa l'autor: potenciar i recolzar projectes i experiències d'associacions culturals, juvenils… en l'ús pedagògic i cultural de les noves tecnologies; a més de transformar les biblioteques i centres culturals, en espais d'accés a la cultura audiovisual i informàtica. Les biblioteques, els centres culturals, haurien d'oferir suports multimèdia, programari didàctics… per optimitzar els usos pedagògics d'aquestes tecnologies.


El progrés no només depèn dels recursos materials que estan al nostre abast, sinó que també, de les oportunitats d'accés a aquests recursos, per disposar així de recursos humans suficientment qualificats, per tant hem de donar oportunitats a la ciutadania en general per accedir a les noves tecnologies, i aconseguir així que alguns sectors no es quedin al marge de la societat de la informació i comunicació. 

Així mateix, som conscients que la informació s'ha convertit en un producte que es genera en grans quantitats i es difon en grans masses, la qual cosa converteix la quantitat i naturalesa de la informació que rebem, en un altre problema a tractar. Disposar de múltiples i variats mitjans de comunicació no suposa fer un ús adequat dels mateixos, per això hem de reflexionar si som capaços de transformar la informació en coneixement. És necessari no únicament realitzar lectures superficials, sinó també analitzar detingudament alguns aspectes per distingir la informació rellevant de la qual no ho és. 

Existeixen dues posicions, determinats sectors consideren les TIC com la base del progrés, en canvi, altres sectors consideren les TIC unes eines que ens condueixen a una societat deshumanitzada. Des del nostre punt de vista les TIC ens condueixen a un constant canvi i sense canvi no hi ha progrés, però d'altra banda, som conscients que no tots els sectors de la societat poden accedir a elles, per aquest motiu, com abans hem esmentat, és necessari oferir oportunitats d'accedir a aquests serveis a les minories, seguint les pautes que ha enumerat l'autor de l'article. 

Partint de les quatre perspectives i posicions identificades per J. Echevarría (1999), creiem que hauria d'existir un equilibri entre ambdues. Referent al Discurs mercantilista, és sense lloc a dubte una realitat que el mercat condiciona i regula el creixement de la societat de la informació; però al mateix temps, fent referència al discurs crític – polític seria també necessari que les tecnologies digitals estiguessin al servei del desenvolupament social i humà, i no controlat pels interessos de les grans corporacions industrials del món capitalista, encara que actualment ens està regint i disposa de més poder el discurs mercantilista . Existeix un tercer discurs, que podríem denominar tecnocentrista, un discurs, des del nostre parer, lògic; evidentment les noves tecnologies condicionen les relacions socials, i provoquen canvis socials i culturals. Finalment, identifiquen un quart discurs, anomenat apocalíptic, en el qual les tecnologies de la informació i comunicació representen la fi dels ideals i valors de la modernitat i del model il·lustrat de societat; referent a aquest últim discurs i des del nostre punt de vista creiem que no són les tecnologies de la informació i la comunicació les que eradiquin els ideals i valors, al contrari; les noves tecnologies ens permeten conèixer valors i ideals d'altres cultures, societats, sectors… el que ens permet ser més flexibles i tenir una visió més global i oberta. Ens facilita comprendre i respectar la diversitat de formes de pensar i/o actuar.


Referent a l’uniformisme cultural, no podem qüestionar que així és, però a la mateixa manera que integrem en la cultura pròpia, rituals i costums propis d'altres cultures, ens permet compartir i enriquir-nos culturalment i socialment dels altres; sense interacció amb les altres cultures no hi hauria evolució. 


En conclusió, l'accés a les noves tecnologies i al coneixement i informació, permeten un món globalitzat en el qual ens enriquim uns d'uns altres; el que es tradueix a evolucionar i avançar en coneixements i en formació. 

sábado, 7 de diciembre de 2013

La participació de les famílies en les escoles TIC

Com he comentat ja en publicacions anteriors, les noves tecnologies cobren cada vegada major importància en la nostra societat actual. Ens trobem en la societat del coneixement, de les xarxes socials i de les TIC. 

La tasca educadora de la família ha estat sempre de vital importància, però, en l'actualitat, requereix un major protagonisme per la seva participació en el procés de socialització dels menors, en una societat en la qual preval les pantalles de qualsevol tipus, i de la qual emergeix una nova necessitat d'alfabetització, la tecnològica i virtual, per la qual no està preparada. 

Aquestes idees les trobem en la lectura “La participació de les famílies a les escoles TIC: anàlisi i reflexions educatives”, escrita per María Carmen Aquilar Ramos i Juan J. Leiva Olivencia. Aquests dos doctors, ens diuen que com a professionals de l'educació, tenim plena consciència d'aquesta necessitat d'alfabetització d'acord amb el nostre temps. Una alfabetització científica i tecnològica, que permeti la construcció d'una societat del coneixement, en la qual els valors democràtics es facin realitat per mitjà del consens i la participació dels ciutadans en la presa de decisions que afecta a la nostra vida quotidiana.

Recents recerques, com la de Martín & Gairin (2007), creuen que la participació de les famílies en els centres és escassa, així com el debat i el consens sobre el que es vol que sigui aquesta participació. No obstant això, les tecnologies de la informació i la comunicació obren noves perspectives no només per informar i implicar a la família, sinó també per afavorir les relacions entre la família, l'escola i la comunitat. Camps (2009) ens diu que els mitjans audiovisuals han d'intentar que les seves emissions siguis coherents amb els valors que l'educació tracta de transmetre, on les Consells Audiovisuals puguin realitzar una funció impulsora de l'educació en els mitjans, fent possible que el sistema educatiu assumeixi la responsabilitat de formar als menors per al bon ús de la televisió, internet i l'entorn de la resta de les pantalles. 


Hem d'apostar per les polítiques familiars que afavoreixin la vida familiar i laboral i per projecte d'innovació dirigits a crear nous espais d'informació i de comunicació, més enllà dels ja coneguts, i a afavorir nexes d'unió entre la família, l'escola i la comunitat, on el principal protagonista sigui el menor, i la finalitat ajudar-li a créixer. 

miércoles, 4 de diciembre de 2013

Les activitats TIC a l'aula

Les activitats TIC, són una nova incorporació com a activitats que es realitzen dins l’aula en el dia a dia. Fins ara les activitats que es realitzaven dins l’aula eren de caire més manipulat, es contaven contes, es treballava amb làmines i fotocòpies, etc. Aquests darrers anys s’han incorporat activitats que contemplen més l’àmbit interactiu, multimèdia, així com també l’àmbit online.

María Jesús Rodríguez a l’article “Algunas consideraciones al programar actividades TIC”, ens parla dels objectius que hem de tenir en compte a l’hora de dur a terme aquest tipus d’activitat a les aules.

En primer lloc ens diu que s’ha de saber identificar i emprar les diferents parts en que compta l’ordenador, i comprendre la relació entre el moviment de la mà i el punter. És a dir, s’ha de saber descriure i entendre l’acció que es realitza amb el punter (fletxa – mà – cursor) així com també saber agafar el ratolí, moure el punter amb precisió i fer clic amb el botó de la dreta. Un dels altres objectius és aplicar les normes de convivència per el racó de l’ordinador. S’ha de saber quin comportament tenir a l’hora d’emprar aquell racó, s’ha de tenir en compte que per aquest racó hi hem de passar tots, i que s’ha de cuidar i respectar, i que s’ha de respectar el torn de joc, així com també evitar conflictes entre ells.

Rodríguez també ens parla de conceptes com: destreses, activitats d’introducció, material, agrupaments, temporització, etc... En primer lloc, trobem les destreses informàtiques necessàries per dur a terme l’activitat. És important saber quines destreses hem d’emprar en cada moment per tal d’evitar que l’infant que sí que pot fer-ho, no tingui les eines necessàries per poder-ho fer. Un altre aspecte a tenir en compte són les activitats d’introducció. És molt necessari que al principi de cada sessió expliquem el que farem, i presentem una mica petits aspectes que treballarem durant la sessió, ja que això farà que els infants es motivin i participin activament.

També hem de tenir en compte aspectes en el material, com revisar abans de la sessió el material que s’ha d’emprar, i així com també tenir previsions de quantitats de materials, ja que ha de ser suficients per tots els alumnes. En quan als agrupaments, tenir en compte abans de començar com es durà a terme la tasca (gran grup, petits grups, parelles o individual). Abans de començar també es marcarà la temporització que s’ha d’emprar. El temps es marcarà depenent de l’activitat, però sempre s’ha d’establir el temps mínim i el temps màxim. Així com també avisar del començament i l’acabament del temps.


Per acabar María José ens parla dels criteris d’avaluació. A l’hora de dur-la a terme hem de tenir en compte que no donem importància al resultat final, sinó que és necessari atendre les dificultats que l’infant a tingut per arribar a l’objectiu desitjat. 

jueves, 21 de noviembre de 2013

Els softwares educatius

Després de llegir l’article “Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil” de Santos Urbina, m’agradaria fer un petit resum per tal de conèixer una mica tot el que envolta els softwares educatius.

Aquests darrers anys, al nostre país, el software és una eina molt emprada sobretot en l’etapa de l’educació infantil com a recurs didàctic, per tal de que l’infant aprengui jugant mitjançant els materials multimèdia. Però, tot el que s’empra és de bona qualitat perquè es consideri educatiu? Això és el que es demana Santos Urbina en el seu article. En ell ens planteja un sèrie d’indicacions que hauria de tenir un bon software educatiu.

Ens assenyala que el primer que es necessitar saber és l’edat a la que es dirigeix el programa. És imprescindible que l’edat estigui ben especificada, i que comprengui nivells d’edats amb poca diferència, ja que el que volem és que cada programa estigui adaptat als diferents nivells de desenvolupament. Respecte a les consignes a l’hora de la seva utilització es necessari que siguin clares, de qualitat i completes per tal de no deixar cap dubte del que fer o deixar de fer.

Els menús i la barra de botons convindria que siguin estables en quant a la ubicació i disseny, clars, suficients, grans i separats uns dels altres. Respecte al punter de l’ordinador, hauria de ser d’una mida considerable i estar contrastat amb el fons.

Amb la utilització d’aquests programes el que es pretén és la intervenció autònoma del subjecte, ja que els programes han d’estar establerts en un equilibri entre la dotació del programa amb múltiples opcions de configuració i la simplificació al màxim de la seva utilització per permetre als nins i nines els seu ús el més autònom possible.

Respecte al tractament de l’error en els programes multimèdia, considera que s’han d’intentar utilitzar formes més suaus quan l’infant s’equivoca, i intentar en tot moment guiar a l’infant cap a la resposta correcta. Urbina, ens parla també de la guia didàctica que presenten tots i cada un dels programes multimèdia. Aquesta guia serveix perquè els pares/mares o educadors puguin saber els objectius del programa així com també de la seva utilització.

El que hem de tenir en compte els docents és la capacitat que hem de tenir nosaltres a l’hora de seleccionar el material educatiu que vulguem emprar dins l’aula per tal de que l’infant esdevingui autònom i pugui  aprendre de manera lúdica i educativa amb aquests programes.

lunes, 11 de noviembre de 2013

L'ús de les TIC a l'escola bressol.

Volia compartir amb vosaltres un interessant vídeo on ens mostra a bona pràctica i l'ús de les TIC a l'escola bressol de Cappont a Lleida.


 

jueves, 17 de octubre de 2013

Les noves tecnologies en les famílies


Actualment, en la nostra societat, les noves tecnologies s’han endinsat profundament en el dia a dia en tots els àmbits. Per referir-se en aquest moment en que vivim trobem denominacions com: natius digitals, generació xarxa, generació mouse, etc. Aquestes denominacions venen donades ja que els joves d’avui en dia han crescut en una societat envoltada de tecnologies, que els han acompanyat i els acompanyaran al llarg del seu desenvolupament.

Aquesta riquesa tecnològica dins la societat actual la podem veure en els infants i joves, que, s’estén a l’escola i arriba a la família, on la gran majoria dels pares i de les mares, es troben en una situació desconeguda per aquests nous reptes que se’ls proposa.

És a casa, amb la família on es pateix aquesta situació degut a la inclusió dels mitjans d’ informació i comunicació. Els pares i mares per una banda volen la protecció dels seus infants davant els rics que comporta accedir a la informació, però per altra banda volen que hi hagi un aprofitament dels avantatges que suposa per a la seva formació.

La prohibició a casa d’aquests mitjans no és del tot aconsellable, així com tampoc és aconsellable la passivitat per part dels pares, sense fer un petit control del que l’infant fa. La finalitat de les famílies és la l’educar en les TIC, però d’una manera responsable i fiadora. No és una feina fàcil per els pares, ja que es troben desorientats en aquest nou àmbit, desconeixen del que es tracta, desconeixen la manera d’utilitzar-ho, desconeixen els riscs, desconeixen els beneficis... Per tot això, els pares es veuen amb la necessitat d’adquirir un mínim coneixement per tal de poder aplicar-ho a casa, amb els seus infants.  

Una bona opció com a pares, és el fet de informar-se de si hi ha algun curs, escola, acadèmia que ofereixi informació de com tractar aquesta problemàtica. Així com també parlar-ne amb la direcció de l’escola, amb l’equip de psicopedagogia, amb l’equip de coordinació, etc.

A continuació adjunt unes quantes pautes per tal de tenir un mínim coneixement a l’hora de dur a la pràctica les noves tecnologies amb els nostres infants. Aquestes pautes les trobem en el document “Bones pràctiques TIC” que la Generalitat Valenciana va publicar per a pares/mares, familiars, docents, tutors i tutores, per tal d’animar a aquests a aprofitar totes les possibilitats que ofereix l’ús de les TIC per a millorar l'educació dels infants.


-La utilització de les TIC en la llar no han de fer de cangur dels fills i filles i aconseguir que no molestin. Aquests mit­jans poden entretenir-los durant un temps, però no els educa. La tasca educativa de les TIC només es posa de manifest quan els pares i mares prenen un paper actiu en l'ús.
- Les TIC en general, inclosa la televisió, no és aconsellable que siguin less protagonistes principals de cap estança de la casa. En aquest sentit, no convé que hi hagi televisió en els dormitoris dels infants.
-Negociar els temps dedicats a veure la televisió, navegar per Internet o jugar amb els videojocs i no utilitzar-los com a premi o castic.
-Interessar-se pels jocs pre­ferits pels fills i filles, fins i tot jugar-hi i observar-ne els elements i objectius, la di­nàmica del joc, etc. A partir d’aquest coneixement valorar els aspectes educatius del joc i fer-li saber, al fill o a la filla, la conveniència o no, i proposar alternatives.
-Interessar-se per les seves preferències a l'hora de navegar per Internet. Observar-ne les reaccions davant de les pàgines visitades i el temps de permanència en aquestes pà­gines per a valorar-ne les inclinacions. Aprofitar aquestes situacions per a fer-los arribar comentaris sobre el que es veu: estereotips que transmet, models de vida que poten­cia, interessos econòmics, possibles enganys que amaguen. Però també aprofitar-ho per a visitar altres pàgines i introduir comentaris positius, comparant-los perquè sigui més evident per als fills i filles.
-Aprofitar estos temps de navegació per a fomentar en els fills i filles l’esperit crític i actiu davant del que es visualitza. D’esta manera es contribueixi de forma positiva al seu desenvolupament personal.
-Remarcar que les TIC com a mitjans de comunicació virtual (xat, correu electrònic, te­lèfon mòbil...) no poden substituir mai la comunicació directa.
-Els pares i mares mostren coherència en­tre el que es diu i el que es fa; són un referent fonamental i si són els primers a fallar, cau tot el model propugnat.

Aquí ús deix l'enllaç on poden consultar el document "Bones pràctiques TIC" de la Generalitat Valenciana: